La calaixera tocador del segle XVIII de l’ebenista Salvador Mayol

La calaixera és considerada la peça de mobiliari més emblemàtica de les llars catalanes aristocràtiques o de l’alta burgesia del segle XVIII. Sovint formava part de la dot femenina en constituir-se un matrimoni i era el moble de representació social de la dona. En certa manera, la calaixera era, per les seves formes i característiques, el resultat de l’evolució de la caixa amb calaixos tan característica en els segles precedents a casa nostra.

La Generalitat de Catalunya ha adquirit, recentment, per a la seva Col·lecció Nacional d’Art (número d’inventari 3109202) una calaixera tocador del segle XVIII i l’ha dipositat a les nostres sales d’exposició perquè pugui ser contemplada pel públic. Es tracta d’un moble fet amb fusta d’arrel de noguera que presenta una particular forma ondulant en el seu contorn i que exhibeix un peculiar filet de trets serpentins de fusta de boix. A la part superior hi té un escambell, element propi de l’ebenisteria catalana, que inclou un armariet i dos calaixos. El cos descansa sobre quatre potes en forma de voluta i té altres quatre calaixos. Tot ell, en el seu conjunt, és molt característic del barroc, període artístic en que cal situar la seva construcció.

Una excepcionalitat d’aquesta calaixera, al marge de l’extraordinària qualitat en la seva execució, és la signatura de Salvador Mayol estampillada a l’interior, ebenista documentat al segle XVIII a Barcelona i del qual només coneixem un altre moble de similars característiques, menys ostentós, que conserva el Museu Maricel de Sitges.